Saki és considerat un autor clàssic de la literatura universal, definit com a gran humorista anglès del segle XX. Aquesta obra ha sigut premiada diverses vegades i en el seu moment va ser molt innovadora pel temps que va ser publicada (1914).
En aquest relat s’explica la història de tres nens que viatgen en tren acompanyats de la seva tieta, qui no els pot entretenir de cap manera, fins que un viatger anònim aconsegueix que parin atenció explicant-los una història, segons la tieta, no gaire apropiada.
En un primer moment, aquesta obra crida l’atenció pel suport amb el qual es presenta. Una doble portada que cal desenfundar per obrir el llibre i un disseny horitzontal, a la italiana, que va en concordança amb l’entorn on es desenvolupa l’acció en aquesta història, un vagó de tren. Les il·lustracions d’Alba Marina Rivera, que recolzen el text, estan realitzades en tons apagats i estampats victorians amb diverses textures.
Aquest àlbum il·lustrat m’ha fet plantejar una gran pregunta: hi ha contes inadequats? Una cosa tinc clara… No cal que els contes que expliquem siguin alliçonadors, ni cal que tots transmetin una lliçó de bondat i bons exemples, que els personatges no passin mai línies vermelles, ni es posin en perill, ni tinguin un comportament excepcional. Els contes són per despertar interès, intriga, emoció, gust per la lectura, per l’escolta i per a convidar als infants a viatjar, conèixer i créixer amb ells.
L’editorial Ekaré recomana aquest llibre a partir dels 9 anys. Com sempre, jo convido a tot el públic juvenil i adult a llegir-lo. De fet, us hi animo!